Isaac Deutscher: La revolució inconclosa. 50 anys d’història soviètica (1917/1967). (Conferències "GEORGE MACAULAY TEVELYAN" pronunciades a la Universitat de Cambridge gener-març de 1967). Edicions Era S.A., Mèxic, 1974 (és la quarta en espanyol, la primera és e la mateixa editorial el 1967). 133 pàgines (Títol original: The Unfinished Revolution. Rusia, 1917-1967, 1967).
Mira el text parcial en espanyol al nostre Arxiu.
És un text excel·lent. Amb encerts especialment notables. Per exemple el que subratlla la importància de l’amnèsia històrica induïda a la població de la URSS. Jo he insistit amb amplitud a la meva Negació basca radical del capitalisme mundial el pes que aquest factor ha tingut en el mecanisme d’implosió i enfonsament de la URSS. Deutscher avisava sobre l’assumpte ja el 1967 subratllant "el fet que la societat soviètica no es conegui a si mateixa i és intensament conscient d’això. La història d’aquest mig segle és un llibre tancat per la intel·lectualitat soviètica. De la mateixa manera que algú que ha patit amnèsia durant un llarg temps i tant sols comença a recuperar-se, LA NACIÓ QUE NO CONEIX EL SEU PASSAT RECENT NO ENTÉN EL SEU PRESENT. Dècades de falsificació stalinista han produït aquesta amnèsia col·lectiva; i les mitges veritats amb que XX Congrés ha iniciat la recuperació estan obstruint el procés ulterior. Però tard o d’hora la Unió Soviètica haurà de fer inventari d’aquest mig segle a fi que la seva consciència política pugui desenvolupar-se i cristal·litzar en formes noves i positives.
Hi ha molts més encerts analítics en aquestes conferències. Per exemple la seva molt important precisió pel que fa a que, en l’època en què està parlant (1967) "els estrats superiors de la burocràcia, de la jerarquia, del partit, els grups administradors i el personal militar viuen en condicions comparables a les que gaudeixen els rics i els nous rics a la societat capitalista". I l’aguda advertència que "el que li manca a aquesta anomenada nova classe és propietat. Els seus membres no posseeixen ni mitjans de producció ni terra. Els seus privilegis materials estan limitats a l’esfera del consum... no poden convertir una part dels seus ingressos en capital; no poden estalviar, invertir o acumular riquesa en la forma duradora i expansiva dels béns industrials o de quantiosos valors financers. No poden llegar riqueses als seus descendents".
Deutscher completa aquestes afirmacions recordant un vaticini de Trotsky que 24 anys de ser aquí recordat es aquestes conferències s’ha convertit en un altre dels suprems encerts prospectius de qui el va formular: "Trotsky vaticinà una vegada que la burocràcia soviètica lluitaria pel dret de llegar els seus béns als seus fills i potser provaria d’expropiar l’Estat i convertir-se en accionista d’empreses i trusts". Deutscher afegeix que "Aquesta predicció, feta fa més de trenta anys, no s’ha acomplert fins ara". Nosaltres sabem des de 1991 que ara sí que s’ha complert.
Llegeix el text. No té desperdici.